Història d'Olot

Els Orígens
El primer document escrit en què s’esmenta la ciutat d’Olot és de l’any 872, o del 873, segons estudis més recents. Es tracta d’una donació de Carles el Calb a l’abat Racimir, de Sant Aniol d’Aguges. La població estava incorporada al comtat de Besalú fins que, l’any 1097, es va fer la cessió del domini a l’abat de Ripoll. Aquests nous amos hi van bastir un palau que avui dia ja no existeix, però que encara dóna nom a la plaça Palau.
És evident que alguna cosa hi havia abans d’aquest primer escrit i les restes d’indústria lítica trobades a la serra de Batet, un jaciment conegut des dels anys trenta, confirmen que en el paleolític superior, com a mínim, ja hi havia ambient a la zona. Els sapiens que es movien per la comarca en el tram final del paleolític, entre 10.000 i 30.000 anys enrere van tenir el privilegi de contemplar les últimes erupcions del Croscat.
La vila d’Olot passarà la major part del període feudal sota el domini dels abats de Ripoll, tot i que al segle XIV ja s’havia creat la Universitat, avantpassat de l’Ajuntament, amb el poder municipal a les seves mans. Poc abans s’havia creat la Pia Almoina del Pa Comú, una important institució de caràcter benèfic. Aquests anys van ser de lluita constant entre els abats i el monarca, amb la noblesa, la pagesia i els artesans pel mig, per aconseguir el poder i els beneficis de la vila.
L’època crucial en el desenvolupament de la vila d’Olot comença el 15 de març del 1427, amb la primera sacsejada forta dels terratrèmols anomenats de la sèrie olotina, moviments sísmics que van afectar bona part de les comarques de la Selva i la Garrotxa entre els anys 1425 i 1428. En els anys 1427 i 1428 van tenir la màxima virulència i van enderrocar gran part de la vila olotina.
 
L'Evolució
Immediatament després dels terratrèmols es van iniciar el treballs de reconstrucció. Els terrenys escollits per aixecar-hi la nova ciutat van ser els de la Pia Almoina, fora de la jurisdicció dels abats ripollesos. D’aquesta manera, al costat de la vila vella es va anar aixecant, a poc a poc, la vila nova, de traçat ortogonal, articulada a l’entorn del carrer Major. En el llarg període en què es va dur a terme la reconstrucció es van produir conflictes important que van afectar la vida dels olotins, molt especialment l’aixecament dels pagesos de remença contra els antics privilegis feudals. Un dels cabdills pagesos més destacats, Verntallat, va néixer prop de la ciutat d’Olot, en una masia de Sant Privat. Les tropes d’aquest, addictes al rei, van tenir la major part del temps a la vila d’Olot sota el seu control.
Les crisi dels segles XIV i XV, amb guerres, terratrèmols i epidèmies, van mantenir la població estancada i amb retrocessos esporàdics. Després d’una lenta recuperació, a començaments del XVI, les guerres i la pesta, que va afectar la vila l’any 1650, amb la mort de quasi la tercera part de la població, van tornar a frenar el creixement. El 1553 Olot tenia 1.500 habitants. El 1718, en tenia 2.627. La immigració francesa, de gent que fugia de les guerres del país veí, va contribuir a l’augment.
En aquest segle, el XVIII, es va produir un salt demogràfic molt important gràcies a la prosperitat econòmica. Tot i això, les guerres del final de centúria van tornar a aturar el creixement. La ciutat havia arribat als 10.000 habitants, xifra que es mantenia en la segona meitat del XIX, quan va començar una nova davallada, i que ja no es recuperaria fins ben entrat el segle XX.
Entre els anys 1920 i 1988 la població d’Olot es va triplicar fins arribar als 28.000 habitants de l’actualitat.
 
L'Industrialització
Enmig d’una comarca eminentment agrícola, la ciutat d’Olot ha tingut, d’antic, una notable activitat industrial. Els artesans hi van tenir un paper decisiu al llarg de l’època medieval. A partir del segle XVI, l’activitat artesanal derivada de la llana va créixer de manera notable, fins a la segona meitat del XVIII, en què es va transformar decididament en una activitat industrial.
En el darrer quart d’aquesta centúria, es van produir innovacions tecnològiques importants, sobretot en el sector del tèxtil. El 1774 va començar la fabricació de mitges de teler i en una dotzena d’anys els telers es van multiplicar per deu. A les fàbriques hi anava a parar una mà d’obra barata, formada per dones i nens principalment. Complementàriament, molts telers i màquines es van escampar per les cases de pagès, i la gent del camp es va acostar a la indústria.
Tot i aquests començaments prometedors, Olot va perdre el tren de la industrialització en els anys vint del segle XIX, i no el va tornar recuperar fins a començaments del XX, amb l’electrificació, l’arribada del tren i la millora de les carreteres. Aquells anys es van posar les bases de l’indústria olotina actual, molt més diversificada, amb un pes important, encara, del tèxtil, però amb sectors com la carn, les arts gràfiques, l’electrònica o el metall molt desenvolupats.
Tot i això, actualment la indústria va perdent terreny respecte al sector serveis, que, l’any 1996, ja ocupava gairebé tanta gent com la indústria. A poc a poc, Olot es va convertint en una ciutat de serveis, en el centre comercial més important per a la majoria de la comarca. El turisme, tot i l’enorme potencial de la ciutat, continua amb taxes d’ocupació molt baixes, comparades amb el conjunt gironí o català. Segons el pla director de l’Institut Municipal de Promoció de la Ciutat, Olot, dins l’àmbit turístic comarcal, encamina més les seves actuacions cap a la consolidació del model de ciutat de cultura i serveis.
 

tornar

 

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí